Fira Fesinternet

Punt ÒMnia de Casa Caritat

Trobada i creació d' una comunitat de blocaires de l'Alt Camp. Aquesta trobada està planificada per el dimarts, 12 de maig, a 2/4 de 7 de la tarda a Casa caritat.

El Punt Òmnia és un espai vinculat amb la formació i l'ús de les noves tecnologies, el qual treballa per combatre l'exclusió digital i potencia que les noves tecnologies estiguin a l'abast de tota la ciutadania.

Aquest és un missatge de l'Àgata Prats, que ens demana a tots els Blocaires de l'Alt Camp que, per tal de poder-ho anar organitzant, els interessaria saber, el més aviat possible si poden comptar amb la nostra assistència a l'acte. Ens hi apuntem?

Així, cadascun dels blocaires podrà anar explicant el seu bloc, els beneficis que en treu, etc.

Qui més en parla als seus blocs? Visiteu La maleta Sarda i Sense Embuts!

100 è Joc literari del Jesús M. Tibau

L’UDOL DEL LLOP SEMPRE S’ALLARGASSA

Berguedà, darrers dies de gener de 1939

VAIG SENTIR L’UDOL D’UN LLOP.

Jo era al bosc, camí del mas de Can Roca, prop de Casserres. Venia de l’Espunyola.

Anava amb en Fílax, el meu gos, el mastí dels Pirineus que m’acompanyava quan jo era pastora i que no em deixava mai. Jo era una noia de tretze anys a punt de fer-ne catorze. En aquell temps aquesta edat ja era una edat madura, una edat per treballar.

PISTES: El seu autor, nascut a Barcelona el 1960, és un novel·lista que situa les seves obres en la natura, i respon a la necessitat de preservar tant el medi ambient com les cultures mil·lenàries.

DESCRIPTORS: Història, Tragèdia, Berguedà, Pirineu, franquistes, milicians, exili, guerra civil, llops, persones, Maria, gos...

Heu d'enviar la solució a jesusimaite@gmail.com juntament amb el vostre nom i població.

La solució ha d'incloure:

-Nom del blog
-Nom de l'autor/a
-Títol del llibre

El termini per participar és el 31 de març.

86 è JOC LITERARI DEL JESÚS M. TIBAU

Bitàcola Nau Interestel·lar TQVUMJD

Comandant S3E3

Planeta terra

16:29 p.m.

6º C

Infome de vida del planeta terra:

He trobat uns habitants de costums estranys, uns costums que detallaré en el proper informe. Passo a definir l’estranya constitució física, la qual, desmenteix la teoria actual sobre la constitució física dels habitants del cosmos, feta pel professor A0Z0.

La majoria dels habitants de la terra tenen cintura i dos camalls, tot i que no m’estranya que l’índex de contaminació sigui tan alta perquè no tenen cap.

Curiosament s’aguanten amb pinces als estenedors dels balcons, ja que tampoc tenen peus com la majoria d’éssers vius que hem estudiat en els diferents sistemes solars. La meva suposició modesta (cal demostrar-la científicament encara) és que s’estenen per no avorrir-se dins les cases. Tampoc tenen mans i, ha de ser per aquest motiu, que no poden fer massa coses per netejar el planeta, ja que tant si vaig cap a mar com si vaig cap a muntanya, trobo runa i deixalla per tot arreu...

CONCLUSIÓ FINAL:

Els humans són fisiològicament freds i transparents, dròpols i marrans de mena i es mouen i viuen segons bufi el vent.

82 è JOC LITERARI DEL JESÚS M TIBAU

- Hola Pepi, vinc a fer-te una visita! Aquest és el teu niuet? Quina monada!

La Pepi, en veure arribar la seva amiga al niu pensa que no té ganes de visites i que la seva amiga fa molta pudor, no sap de què, però no pot suportar la seva olor. De tota manera, contesta educadament.

- Hola Conxi, passa, passa! I perdona aquest desordre, és que acabo d’arribar de París...

La Conxi, tot i que s’estima la seva amiga, pensa que descurada no és la paraula adequada, sinó més aviat quitx, hortera, vaja!, però contesta educadament:

- Si el tens molt bé, noia! Per sort, jo ja estic jubilada i no em cal anar tant lluny. És que venia tan carregada!

- De xiquets i xiquetes?

- No, dona, de perfums! No me’n podia estar, cada viatge a París era irresistible! Havia “d’acheter” perfums a dojo, no sents la olor?

- Ah! És això! Aquesta pu...olor que sento és del perfum que portes! Exquisida! Una olor exquisida, i tant! (bufa, quin mal gust que té per escollir perfums, pensa la Pepi).

- I tu, portes xiquets i xiquetes ens els teus viatges? Molta gent n’encarrega !

- Oh, no! Jo aprofito per anar a comprar roba, és tan glamorosa la roba de París... No ho notes?

- Ah, sí! Quines teles tan maques, ara entenc com tens la casa! (de desendreçada, pensa la Conxi, roba de diferents textures, colors i formes ben barrejats per tota la casa, de mal gust, no de glamour!)

- Bé, no et destorbo més, estàs molt cansada, es nota perquè fas una mala cara...Ja tornaré un altre dia .

- Això, ja et trucaré i quedem!

I es fan dos petons de bones amigues, com sempre.

The great onada tonta

Volia passar sense mullar-me
i em vaig passar una vida sense aconseguir-ho.

POEMES MATEMÀTICS

Novesflors ha fet una proposta poètica molt engrescadora i original. Us recomano que passeu a fer una visita perquè us pot sorprendre. La meva aportació al seu poema ha estat:

Funcions trigonomètriques

Com les onades en una mar de cel

ondulem línies corbes de pujada i baixada

jo seré blanc, tu fosca clara

el somriure, assolellat

el camí, permanent.

Novesflors

Floriran les ones
quan la teva veu
acaroni els grocs,
els blans,
els liles,
els verds,
i un esclat de pètals
rellisquin pels dits.

Cèlia

Però us recomano també que visiteu la Carme, un esclat creatiu, una dona plena de colors i equilibri i que, a més, aporta dibuixos propis per il·lustrar un poema matemàtic, o Barbollaire, el poeta que il·lumina el camí de llum. No hi ha pèrdua! O la Laura, una dona amb molta sensibilitat, i que també s'engresca facilment.

JOC LITERARI DEL JESÚS TIBAU

GÀRGOLES...

- Bon dia, cara de cargol!
- Bon dia, cara de monstre pansit! I ja n’hi ha prou, no m’ho diguis més cara de cargol, sóc una serp!
- I tant que ets una serp... i ben endormiscada avui! Què t’ha passat que fas aquesta mala cara!
- Parlava amb la sirena.
- I de què parlàveu?
- Mirava que em fes una mica de cas, però tot i que porto centenars d’anys insistint, sempre em dona carabasses. No sap trobar el meu costat encantador i sensible!
- Encantador? Sensible? Tu? Ha! Ha! Ha! No sé quan t’hi has tornat d’encantador i sensible! Et passes el dia escopint la gent que passa per sota i després fas cara de no haver trencat mai un plat. I ella se n’ha dut moltes, de bronquines per culpa teva i, fins i tot, alguna pedrada d’algú molt emprenyat i tu no li demanes mai perdó!
- Quin poc sentit de l’humor que teniu...
- Sentit de l’humor? Si ets tu qui no en té gens!, si sempre t’enfades quan et dic amb força sentit de l’humor cara de cargol!
- Vols parar? Jo no m’assemblo a cap...!
- Ho veus? És una manera de dir com una altra, com podria dir cara de carbassa, o de dimoni...
- Tampoc!
- No tens sentit de l’humor...
- Saps què? Ves a escoltar el silenci del carrer i, a mi, deixa’m tranquil. Segur que la sireneta, un segle o altre, trobarà el meu encant...