JOC LITERARI DEL JESÚS TIBAU

GÀRGOLES...

- Bon dia, cara de cargol!
- Bon dia, cara de monstre pansit! I ja n’hi ha prou, no m’ho diguis més cara de cargol, sóc una serp!
- I tant que ets una serp... i ben endormiscada avui! Què t’ha passat que fas aquesta mala cara!
- Parlava amb la sirena.
- I de què parlàveu?
- Mirava que em fes una mica de cas, però tot i que porto centenars d’anys insistint, sempre em dona carabasses. No sap trobar el meu costat encantador i sensible!
- Encantador? Sensible? Tu? Ha! Ha! Ha! No sé quan t’hi has tornat d’encantador i sensible! Et passes el dia escopint la gent que passa per sota i després fas cara de no haver trencat mai un plat. I ella se n’ha dut moltes, de bronquines per culpa teva i, fins i tot, alguna pedrada d’algú molt emprenyat i tu no li demanes mai perdó!
- Quin poc sentit de l’humor que teniu...
- Sentit de l’humor? Si ets tu qui no en té gens!, si sempre t’enfades quan et dic amb força sentit de l’humor cara de cargol!
- Vols parar? Jo no m’assemblo a cap...!
- Ho veus? És una manera de dir com una altra, com podria dir cara de carbassa, o de dimoni...
- Tampoc!
- No tens sentit de l’humor...
- Saps què? Ves a escoltar el silenci del carrer i, a mi, deixa’m tranquil. Segur que la sireneta, un segle o altre, trobarà el meu encant...