The great onada tonta


Volia passar sense mullar-me
i em vaig passar una vida sense aconseguir-ho.

1 comentari:

Cèlia Ca la lluna ha dit...

11 Pensaments:

Carme ha dit...

Al cap i a la fi potser és una sort! Quin avorriment seria totas una vida sense mullar-e!

;-)
dimecres, 17 / desembre / 2008 16:25:00 CET
Striper ha dit...

A vegades cal mullar-se despres pots trobar algu que te axugi.
dimecres, 17 / desembre / 2008 16:55:00 CET
Cesc ha dit...

Poques paraules i missatge molt clar... m'agrada com sempre...
dimecres, 17 / desembre / 2008 21:10:00 CET
XeXu ha dit...

Amb aquesta ona, com vols no mullar-te! La qüestió és si algun cop podràs tornar a estar sec.
dimecres, 17 / desembre / 2008 21:21:00 CET
Jordi Casanovas ha dit...

potser només era qüestió de passar i prou.
dijous, 18 / desembre / 2008 19:25:00 CET
Margarida Aritzeta ha dit...

A mi em sembla que la gràcia radica a provar-ho, a jugar a esquivar l'aigua. Quina gràcia té aconseguir-ho... aviat? I després, què?
divendres, 19 / desembre / 2008 00:28:00 CET
Joan Martín ha dit...

Potser més val mollar-se que no pas quedar esquitxat per allò que passa.La segona cosa és, com a mínim, molesta; la primera pot afavorir la maduresa.
dissabte, 20 / desembre / 2008 21:53:00 CET
- assumpta - ha dit...

Ens mullem ... de vegades molt, de vegades són només esquitxos ...
però tard o d'hora hi tornem ...
Concís i clar ! M'ha agradat !
diumenge, 21 / desembre / 2008 11:31:00 CET
Laura ha dit...

Ai, noia! Jo tampoc no puc evitar acabar mullant-me... i gairebé ho prefereixo, em dóna més sentit a les coses i a mi mateixa. Petonets.
diumenge, 21 / desembre / 2008 13:35:00 CET
Cèlia ha dit...

Diumenge passat, passejant vora el mar, sobre les roques (no anava en barca sinó a peu i no tenia el mont Fugitsu al fons sinó les nostres muntanyes litorals) una the great onada tonta i inesperada va mullar-nos completament de dalt a baix. He passat la setmana afònica, amb mal de coll i una mica de febre, res que un parell d'ibuprofens al dia no em deixessin fer. Però sí que puc dir-vos que vaig riure com feia molt de temps que no reia i que la tornada cap a casa va ser molt ràpida, no sabia que podia anar tan de pressa a peu... Una bona mullena no desitjada, em va fer tocar la felicitat...
diumenge, 21 / desembre / 2008 16:45:00 CET
zel ha dit...

jajajajaja, molt bo, de tota manera, amb humor i sense...
diumenge, 21 / desembre / 2008 23:45:00 CET