Al cap i a la fi potser és una sort! Quin avorriment seria totas una vida sense mullar-e!
;-) dimecres, 17 / desembre / 2008 16:25:00 CET Striper ha dit...
A vegades cal mullar-se despres pots trobar algu que te axugi. dimecres, 17 / desembre / 2008 16:55:00 CET Cesc ha dit...
Poques paraules i missatge molt clar... m'agrada com sempre... dimecres, 17 / desembre / 2008 21:10:00 CET XeXu ha dit...
Amb aquesta ona, com vols no mullar-te! La qüestió és si algun cop podràs tornar a estar sec. dimecres, 17 / desembre / 2008 21:21:00 CET Jordi Casanovas ha dit...
potser només era qüestió de passar i prou. dijous, 18 / desembre / 2008 19:25:00 CET Margarida Aritzeta ha dit...
A mi em sembla que la gràcia radica a provar-ho, a jugar a esquivar l'aigua. Quina gràcia té aconseguir-ho... aviat? I després, què? divendres, 19 / desembre / 2008 00:28:00 CET Joan Martín ha dit...
Potser més val mollar-se que no pas quedar esquitxat per allò que passa.La segona cosa és, com a mínim, molesta; la primera pot afavorir la maduresa. dissabte, 20 / desembre / 2008 21:53:00 CET - assumpta - ha dit...
Ens mullem ... de vegades molt, de vegades són només esquitxos ... però tard o d'hora hi tornem ... Concís i clar ! M'ha agradat ! diumenge, 21 / desembre / 2008 11:31:00 CET Laura ha dit...
Ai, noia! Jo tampoc no puc evitar acabar mullant-me... i gairebé ho prefereixo, em dóna més sentit a les coses i a mi mateixa. Petonets. diumenge, 21 / desembre / 2008 13:35:00 CET Cèlia ha dit...
Diumenge passat, passejant vora el mar, sobre les roques (no anava en barca sinó a peu i no tenia el mont Fugitsu al fons sinó les nostres muntanyes litorals) una the great onada tonta i inesperada va mullar-nos completament de dalt a baix. He passat la setmana afònica, amb mal de coll i una mica de febre, res que un parell d'ibuprofens al dia no em deixessin fer. Però sí que puc dir-vos que vaig riure com feia molt de temps que no reia i que la tornada cap a casa va ser molt ràpida, no sabia que podia anar tan de pressa a peu... Una bona mullena no desitjada, em va fer tocar la felicitat... diumenge, 21 / desembre / 2008 16:45:00 CET zel ha dit...
jajajajaja, molt bo, de tota manera, amb humor i sense... diumenge, 21 / desembre / 2008 23:45:00 CET
Amics i amigues, si visiteu aquest blog, heu de saber que és un fill del blog mare Transparència, un blog fèrtil que va donant els seus fruits.Els posts publicats en aquest blog han estat publicats anteriorment a Transparència.
1 comentari:
11 Pensaments:
Carme ha dit...
Al cap i a la fi potser és una sort! Quin avorriment seria totas una vida sense mullar-e!
;-)
dimecres, 17 / desembre / 2008 16:25:00 CET
Striper ha dit...
A vegades cal mullar-se despres pots trobar algu que te axugi.
dimecres, 17 / desembre / 2008 16:55:00 CET
Cesc ha dit...
Poques paraules i missatge molt clar... m'agrada com sempre...
dimecres, 17 / desembre / 2008 21:10:00 CET
XeXu ha dit...
Amb aquesta ona, com vols no mullar-te! La qüestió és si algun cop podràs tornar a estar sec.
dimecres, 17 / desembre / 2008 21:21:00 CET
Jordi Casanovas ha dit...
potser només era qüestió de passar i prou.
dijous, 18 / desembre / 2008 19:25:00 CET
Margarida Aritzeta ha dit...
A mi em sembla que la gràcia radica a provar-ho, a jugar a esquivar l'aigua. Quina gràcia té aconseguir-ho... aviat? I després, què?
divendres, 19 / desembre / 2008 00:28:00 CET
Joan Martín ha dit...
Potser més val mollar-se que no pas quedar esquitxat per allò que passa.La segona cosa és, com a mínim, molesta; la primera pot afavorir la maduresa.
dissabte, 20 / desembre / 2008 21:53:00 CET
- assumpta - ha dit...
Ens mullem ... de vegades molt, de vegades són només esquitxos ...
però tard o d'hora hi tornem ...
Concís i clar ! M'ha agradat !
diumenge, 21 / desembre / 2008 11:31:00 CET
Laura ha dit...
Ai, noia! Jo tampoc no puc evitar acabar mullant-me... i gairebé ho prefereixo, em dóna més sentit a les coses i a mi mateixa. Petonets.
diumenge, 21 / desembre / 2008 13:35:00 CET
Cèlia ha dit...
Diumenge passat, passejant vora el mar, sobre les roques (no anava en barca sinó a peu i no tenia el mont Fugitsu al fons sinó les nostres muntanyes litorals) una the great onada tonta i inesperada va mullar-nos completament de dalt a baix. He passat la setmana afònica, amb mal de coll i una mica de febre, res que un parell d'ibuprofens al dia no em deixessin fer. Però sí que puc dir-vos que vaig riure com feia molt de temps que no reia i que la tornada cap a casa va ser molt ràpida, no sabia que podia anar tan de pressa a peu... Una bona mullena no desitjada, em va fer tocar la felicitat...
diumenge, 21 / desembre / 2008 16:45:00 CET
zel ha dit...
jajajajaja, molt bo, de tota manera, amb humor i sense...
diumenge, 21 / desembre / 2008 23:45:00 CET
Publica un comentari a l'entrada