VERSATGE

" Doncs això: la present prolepsi marca que pronuncio i propago Progula amb pronòstic preservat, pensant en la propera propina, prima proporcional als propòsits de la prosa propulsada.
Sóc prosèlit si sóc pròsper.
(...)
És provable que quedi provincià, aquest prefaci, però és per aprovisionar: La prudència fa la providència! Val més prevenir que purgar!"

Discurs de presentació del llibre "A dues llengües a quatre mans"

Josep Pedrals

M'encanten els jocs de paraules. Un petó petit i pacient pel veí de dalt que és tan juganer i que amb el seu joc, no en vers, però sí amb aire avantguardista (si m'ho permets dir) em dóna peu a entrar en aquest món antiart i que conté, per a mi, tant d'art.
Els moviments d'avantguarda o antiart, s'iniciaren el 1909 amb el futurisme, el cubisme i el dadaisme. A partir de 1929 (crisi monetària a la borsa de Nova York) es produeixen manifestacions més lúdiques, imaginatives, subversives i rupturistes de les avantguardes. A partir de 1940 (invasió nazi a París), època exclusivament surrealista, s'intel·lectualitza les avantguardes amb un compromís social i polític.
A mi, personalment, el futurisme em fa por, allò que en principi començà com un trencament pel passat i voler un altre tipus de món més modern, va esdevenir el cultiu d'idees que van portar al món a l'època més obscura de la nostra història recent. A Catalunya, el feixisme i el franquisme, van impedir que el surrealisme, malgrat els esforços de Joan Salvat-Papasseit i J.V. Foix, no poguessin evolucionar com a la resta d'Europa i, per tant, la nostra literatura, no per moderna ni surrealista, sinó per catalana, quedés estroncada per sempre més.
El surrealisme es definia com un "automatisme psíquic pur, per mitjà del qual s’intenta expressar, verbalment, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament".
Reempendre el trencament per continuar l'evolució d'acord amb els nostres temps és molt interessant. Primer ha calgut normalitzar, ara, ja podem començar a jugar per a sentir-nos, potser, més europeus, o trencadors, o moderns, o joves...
La diferència és que a principis del s.XX el futurisme era la idea moderna i, ara, estem veient que el model que es va triar no va ser el millor i que el benestar d'uns és el malestar dels altres: CRISI ENERGÈTICA, CANVI CLIMÀTIC... Qui no ha fet els deures?