82 è JOC LITERARI DEL JESÚS M TIBAU

- Hola Pepi, vinc a fer-te una visita! Aquest és el teu niuet? Quina monada!

La Pepi, en veure arribar la seva amiga al niu pensa que no té ganes de visites i que la seva amiga fa molta pudor, no sap de què, però no pot suportar la seva olor. De tota manera, contesta educadament.

- Hola Conxi, passa, passa! I perdona aquest desordre, és que acabo d’arribar de París...

La Conxi, tot i que s’estima la seva amiga, pensa que descurada no és la paraula adequada, sinó més aviat quitx, hortera, vaja!, però contesta educadament:

- Si el tens molt bé, noia! Per sort, jo ja estic jubilada i no em cal anar tant lluny. És que venia tan carregada!

- De xiquets i xiquetes?

- No, dona, de perfums! No me’n podia estar, cada viatge a París era irresistible! Havia “d’acheter” perfums a dojo, no sents la olor?

- Ah! És això! Aquesta pu...olor que sento és del perfum que portes! Exquisida! Una olor exquisida, i tant! (bufa, quin mal gust que té per escollir perfums, pensa la Pepi).

- I tu, portes xiquets i xiquetes ens els teus viatges? Molta gent n’encarrega !

- Oh, no! Jo aprofito per anar a comprar roba, és tan glamorosa la roba de París... No ho notes?

- Ah, sí! Quines teles tan maques, ara entenc com tens la casa! (de desendreçada, pensa la Conxi, roba de diferents textures, colors i formes ben barrejats per tota la casa, de mal gust, no de glamour!)

- Bé, no et destorbo més, estàs molt cansada, es nota perquè fas una mala cara...Ja tornaré un altre dia .

- Això, ja et trucaré i quedem!

I es fan dos petons de bones amigues, com sempre.