PRÈSTECS AL PRESTATGE

Fira Fesinternet

2009-05-11T09:43:00.000-07:00

Punt ÒMnia de Casa Caritat

Trobada i creació d' una comunitat de blocaires de l'Alt Camp. Aquesta trobada està planificada per el dimarts, 12 de maig, a 2/4 de 7 de la tarda a Casa caritat.

El Punt Òmnia és un espai vinculat amb la formació i l'ús de les noves tecnologies, el qual treballa per combatre l'exclusió digital i potencia que les noves tecnologies estiguin a l'abast de tota la ciutadania.

Aquest és un missatge de l'Àgata Prats, que ens demana a tots els Blocaires de l'Alt Camp que, per tal de poder-ho anar organitzant, els interessaria saber, el més aviat possible si poden comptar amb la nostra assistència a l'acte. Ens hi apuntem?

Així, cadascun dels blocaires podrà anar explicant el seu bloc, els beneficis que en treu, etc.

Qui més en parla als seus blocs? Visiteu La maleta Sarda i Sense Embuts!

100 è Joc literari del Jesús M. Tibau

2009-05-11T09:38:00.000-07:00

L’UDOL DEL LLOP SEMPRE S’ALLARGASSA

Berguedà, darrers dies de gener de 1939

VAIG SENTIR L’UDOL D’UN LLOP.

Jo era al bosc, camí del mas de Can Roca, prop de Casserres. Venia de l’Espunyola.

Anava amb en Fílax, el meu gos, el mastí dels Pirineus que m’acompanyava quan jo era pastora i que no em deixava mai. Jo era una noia de tretze anys a punt de fer-ne catorze. En aquell temps aquesta edat ja era una edat madura, una edat per treballar.

PISTES: El seu autor, nascut a Barcelona el 1960, és un novel·lista que situa les seves obres en la natura, i respon a la necessitat de preservar tant el medi ambient com les cultures mil·lenàries.

DESCRIPTORS: Història, Tragèdia, Berguedà, Pirineu, franquistes, milicians, exili, guerra civil, llops, persones, Maria, gos...

Heu d'enviar la solució a jesusimaite@gmail.com juntament amb el vostre nom i població.

La solució ha d'incloure:

-Nom del blog
-Nom de l'autor/a
-Títol del llibre

El termini per participar és el 31 de març.

86 è JOC LITERARI DEL JESÚS M. TIBAU

2009-01-07T08:42:00.000-08:00

Bitàcola Nau Interestel·lar TQVUMJD

Comandant S3E3

Planeta terra

16:29 p.m.

6º C

Infome de vida del planeta terra:

He trobat uns habitants de costums estranys, uns costums que detallaré en el proper informe. Passo a definir l’estranya constitució física, la qual, desmenteix la teoria actual sobre la constitució física dels habitants del cosmos, feta pel professor A0Z0.

La majoria dels habitants de la terra tenen cintura i dos camalls, tot i que no m’estranya que l’índex de contaminació sigui tan alta perquè no tenen cap.

Curiosament s’aguanten amb pinces als estenedors dels balcons, ja que tampoc tenen peus com la majoria d’éssers vius que hem estudiat en els diferents sistemes solars. La meva suposició modesta (cal demostrar-la científicament encara) és que s’estenen per no avorrir-se dins les cases. Tampoc tenen mans i, ha de ser per aquest motiu, que no poden fer massa coses per netejar el planeta, ja que tant si vaig cap a mar com si vaig cap a muntanya, trobo runa i deixalla per tot arreu...

CONCLUSIÓ FINAL:

Els humans són fisiològicament freds i transparents, dròpols i marrans de mena i es mouen i viuen segons bufi el vent.

82 è JOC LITERARI DEL JESÚS M TIBAU

2009-01-07T08:38:00.001-08:00

- Hola Pepi, vinc a fer-te una visita! Aquest és el teu niuet? Quina monada!

La Pepi, en veure arribar la seva amiga al niu pensa que no té ganes de visites i que la seva amiga fa molta pudor, no sap de què, però no pot suportar la seva olor. De tota manera, contesta educadament.

- Hola Conxi, passa, passa! I perdona aquest desordre, és que acabo d’arribar de París...

La Conxi, tot i que s’estima la seva amiga, pensa que descurada no és la paraula adequada, sinó més aviat quitx, hortera, vaja!, però contesta educadament:

- Si el tens molt bé, noia! Per sort, jo ja estic jubilada i no em cal anar tant lluny. És que venia tan carregada!

- De xiquets i xiquetes?

- No, dona, de perfums! No me’n podia estar, cada viatge a París era irresistible! Havia “d’acheter” perfums a dojo, no sents la olor?

- Ah! És això! Aquesta pu...olor que sento és del perfum que portes! Exquisida! Una olor exquisida, i tant! (bufa, quin mal gust que té per escollir perfums, pensa la Pepi).

- I tu, portes xiquets i xiquetes ens els teus viatges? Molta gent n’encarrega !

- Oh, no! Jo aprofito per anar a comprar roba, és tan glamorosa la roba de París... No ho notes?

- Ah, sí! Quines teles tan maques, ara entenc com tens la casa! (de desendreçada, pensa la Conxi, roba de diferents textures, colors i formes ben barrejats per tota la casa, de mal gust, no de glamour!)

- Bé, no et destorbo més, estàs molt cansada, es nota perquè fas una mala cara...Ja tornaré un altre dia .

- Això, ja et trucaré i quedem!

I es fan dos petons de bones amigues, com sempre.

The great onada tonta

2008-12-30T02:03:00.000-08:00

Volia passar sense mullar-me
i em vaig passar una vida sense aconseguir-ho.

POEMES MATEMÀTICS

2008-12-09T08:55:00.000-08:00

Novesflors ha fet una proposta poètica molt engrescadora i original. Us recomano que passeu a fer una visita perquè us pot sorprendre. La meva aportació al seu poema ha estat:

Funcions trigonomètriques

Com les onades en una mar de cel

ondulem línies corbes de pujada i baixada

jo seré blanc, tu fosca clara

el somriure, assolellat

el camí, permanent.

Novesflors

Floriran les ones
quan la teva veu
acaroni els grocs,
els blans,
els liles,
els verds,
i un esclat de pètals
rellisquin pels dits.

Cèlia

Però us recomano també que visiteu la Carme, un esclat creatiu, una dona plena de colors i equilibri i que, a més, aporta dibuixos propis per il·lustrar un poema matemàtic, o Barbollaire, el poeta que il·lumina el camí de llum. No hi ha pèrdua! O la Laura, una dona amb molta sensibilitat, i que també s'engresca facilment.

JOC LITERARI DEL JESÚS TIBAU

2008-07-19T12:11:00.000-07:00

GÀRGOLES...

- Bon dia, cara de cargol!
- Bon dia, cara de monstre pansit! I ja n’hi ha prou, no m’ho diguis més cara de cargol, sóc una serp!
- I tant que ets una serp... i ben endormiscada avui! Què t’ha passat que fas aquesta mala cara!
- Parlava amb la sirena.
- I de què parlàveu?
- Mirava que em fes una mica de cas, però tot i que porto centenars d’anys insistint, sempre em dona carabasses. No sap trobar el meu costat encantador i sensible!
- Encantador? Sensible? Tu? Ha! Ha! Ha! No sé quan t’hi has tornat d’encantador i sensible! Et passes el dia escopint la gent que passa per sota i després fas cara de no haver trencat mai un plat. I ella se n’ha dut moltes, de bronquines per culpa teva i, fins i tot, alguna pedrada d’algú molt emprenyat i tu no li demanes mai perdó!
- Quin poc sentit de l’humor que teniu...
- Sentit de l’humor? Si ets tu qui no en té gens!, si sempre t’enfades quan et dic amb força sentit de l’humor cara de cargol!
- Vols parar? Jo no m’assemblo a cap...!
- Ho veus? És una manera de dir com una altra, com podria dir cara de carbassa, o de dimoni...
- Tampoc!
- No tens sentit de l’humor...
- Saps què? Ves a escoltar el silenci del carrer i, a mi, deixa’m tranquil. Segur que la sireneta, un segle o altre, trobarà el meu encant...

METRÒPOLIS: RELATS CONJUNTS

2008-06-28T08:28:00.000-07:00

A finals del s. XX del segon mil•lenni d.C. hi havia un antropòleg que ja ho havia dit, l’únic que ens quedava per evolucionar era la tecnologia. I així va succeir durant tot el següent mil•lenni.
Ja no necessito peus per córrer, mans per agafar, cor per sentit, cervell per pensar, sexe per procrear. Ara em batega els volts i m’eixamplo amb xips i bits, creixo amb Mb i Gb.
Ja no em preocupa si la roba no m’hi cap, o si està passada de moda o si és massa cara. Sempre estic perfecta davant del mirall, dono les respostes adequades i mai fora de to, guardo un alt equilibri emocional i nutricional. No he plorat mai i no he sentit mai tristesa o alegria. Una biologia perfecta. Una tecnologia perfecta i eterna.
Però noto una molèstia cada 28 dies que no sé de què pot ser, em sento sola i m’agradaria tenir algú al meu costat, tenir mans per acaronar, cor per estimar i cervell per pensar. Em faig la revisió neuro-electrònica i només em surt una paraula: MENSTRUACIÓ. No tinc cap resposta. No puc entendre. No em trobo bé. Desitjo desendollar-me. Necessito saber per què?

VERSATGE

2008-06-11T08:15:00.001-07:00

" Doncs això: la present prolepsi marca que pronuncio i propago Progula amb pronòstic preservat, pensant en la propera propina, prima proporcional als propòsits de la prosa propulsada.
Sóc prosèlit si sóc pròsper.
(...)
És provable que quedi provincià, aquest prefaci, però és per aprovisionar: La prudència fa la providència! Val més prevenir que purgar!"

Discurs de presentació del llibre "A dues llengües a quatre mans"

Josep Pedrals

M'encanten els jocs de paraules. Un petó petit i pacient pel veí de dalt que és tan juganer i que amb el seu joc, no en vers, però sí amb aire avantguardista (si m'ho permets dir) em dóna peu a entrar en aquest món antiart i que conté, per a mi, tant d'art.
Els moviments d'avantguarda o antiart, s'iniciaren el 1909 amb el futurisme, el cubisme i el dadaisme. A partir de 1929 (crisi monetària a la borsa de Nova York) es produeixen manifestacions més lúdiques, imaginatives, subversives i rupturistes de les avantguardes. A partir de 1940 (invasió nazi a París), època exclusivament surrealista, s'intel·lectualitza les avantguardes amb un compromís social i polític.
A mi, personalment, el futurisme em fa por, allò que en principi començà com un trencament pel passat i voler un altre tipus de món més modern, va esdevenir el cultiu d'idees que van portar al món a l'època més obscura de la nostra història recent. A Catalunya, el feixisme i el franquisme, van impedir que el surrealisme, malgrat els esforços de Joan Salvat-Papasseit i J.V. Foix, no poguessin evolucionar com a la resta d'Europa i, per tant, la nostra literatura, no per moderna ni surrealista, sinó per catalana, quedés estroncada per sempre més.
El surrealisme es definia com un "automatisme psíquic pur, per mitjà del qual s’intenta expressar, verbalment, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament".
Reempendre el trencament per continuar l'evolució d'acord amb els nostres temps és molt interessant. Primer ha calgut normalitzar, ara, ja podem començar a jugar per a sentir-nos, potser, més europeus, o trencadors, o moderns, o joves...
La diferència és que a principis del s.XX el futurisme era la idea moderna i, ara, estem veient que el model que es va triar no va ser el millor i que el benestar d'uns és el malestar dels altres: CRISI ENERGÈTICA, CANVI CLIMÀTIC... Qui no ha fet els deures?

VERSATGE

2008-06-08T05:12:00.000-07:00

" Gaudim de l'aigua,
assedegats de frescor
assadollem l'esperit"

Carme Rosanas
Col·lecció de moments

L'aigua només és per a dutxar-se!, no ho heu sentit molts cops? Ara ja no, l'aigua és per a passar el millors moments de la nostra vida. De petits somiem que arribi l'estiu per anar al riu, a la bassa, a la platja, a la piscina, al gorg, a l'aigua! Són els millors moments de felicitat.
Sabem que l'aigua és un tresor molt valuós que refresca l'ànima, el calma i l'asserena. Gaudim de l'aigua, ens porta frescor i assadolla l'esperit, sobretot ara a l'estiu.

VERSATGE

2008-06-08T05:10:00.000-07:00

He agafat un vers del bloc Zenit R.A.M. que m'ha cridat l'atenció. He pensat, amb el vostre permís, que quan alguna frase o vers dels blocs que visito tinguin algun sentit especial per a mi, us la comentaré a Transparències. Valtros també ho podeu fer aquí o bé al vostre, com us vingui de gust. Començo?

"Vàrem visitar paisatges llunars
mentre donàvem la volta al sol"
zenit

Els estats d'ànims eufòrics poden aconseguir posar la persona que ho pateix en un estat, no solament d'alerta per la supervivència, sinó d'estar i fer coses que en un estat tranquil no aconseguiríem. Ens fa audaços.
L'amor, l'estat d'enamorament, omplena el cos i la ment d'una eufòria capaç, metafòricament parlant, de visitar paisatges lunars mentre es dóna la volta al món.

VERSATGE

2008-06-08T05:08:00.000-07:00

“ no llegeixis aquestes paraules

deixa que et penetrin

com la humitat de la pluja “

Fragments V –miracle & imatges- Rotacions. Pere Roca Lloret

Guaito Miramar des de la meva habitació; he posat el balancí davant del balcó i veig com va deixant de ploure.

Noto les llàgrimes de l’ànima. Potser se m’ha fet presonera de la tristor.

- No, no posis el filtre i deixa que la vida et penetri. Podries tenir sorpreses. La lectura és el codi que desxifra i les paraules amaguen el veritable sentit.

Voldria fondre’m amb les estrelles i formar part del cosmos sense consciència, però hi ha moltes paraules que han anat calant dins aquest esperit rebel i, com més penso, sento, estimo, ploro, ric, m’entusiasmo, em diverteixo, faig l’amor, treballo, compro, netejo, menjo, explico, ensenyo, canto, aprenc, escolto, miro, jugo, crido, xiuxiuejo, parlo, callo, m’enrabio, em deleixo, desitjo i emmalalteixo, van penetrant, es van enfortint i es van ramificant sota la pell com una vena més corrent pel meu cos.

De fa un temps ençà m’adono que cal prendre decisions importants i que, molts cops, no les volem prendre.

Decisions que ens afecten personalment i decisions que afecten els qui conviuen prop nostre.

Voldria que es recordés la meva passió i aquesta passió es guardés dins del cor del nostre amor. Res més. I a més... tenir pensaments amb imatges de colors, amb sentiments transcendents, i els sentits vius. De moment, començo a tenir amics que s’han anat desviant del camí de la vida cap a una altra part del cosmos, començo a enyorar família amb qui havíem compartit moments vitals i intensos, començo a notar que molta gent que coneixia i formava part del meu món quotidià ja no hi és. De vegades he plorat per la seva pèrdua i, de vegades, no.

Voldria, en fer balanç del meu espai/temps, poder canviar algunes coses. No sóc prou sàbia per saber què, però sí prou intuïtiva per adonar-me que hi ha coses que no poden funcionar perquè vivim una realitat irreal, una realitat d’irresponsabilitat i de superficialitat que ens impedeix trobar-nos amb la felicitat i xerrar una estoneta amb ella amb tota tranquil·litat, deixant que les paraules penetrin dins nostre com la humitat de la pluja, sense esperar la veritat que no ens agrada.

Voldria que tothom visqués la vida que li pertoqués viure, acceptar els fills com són, els companys com són, els pares com són, els amics com són, acceptar com som. Guaito al meu voltant i m’adono que llegim la vida sense deixar que ens penetri. Quan plou ens amaguem sota el paraigua perquè la passió no ens impregni de ganes de viure; em sembla que no està ben vist. Hi ha vides que s’han quedat a casa els dies de pluja per restar ben seques, seques i ermes.No acceptem la vida. Per sort, he conegut gent compromesa que han deixat que algunes paraules els penetrin i s’impregnin d’amor i de valentia.

Cada dia prenc noves decisions. Algunes vegades retrocedeixo, m’equivoco, d’altres tinc por i m’envaeix la melanconia. Però si VULL prendre un refresc amb la felicitat i fer-la petar una estona, m’he de deixar mullar bé per aquesta pluja fina de tardor.